La conservació de carnívors mitjans i grans depèn críticament de la connectivitat funcional del paisatge, especialment en regions fragmentades per infraestructures i expansió urbana. A la conca hidrogràfica del riu San Diego, les reserves naturals i els boscos públics de les zones muntanyoses actuen com a nuclis de biodiversitat i potencials corredors ecològics per a la fauna silvestre.
Per estudiar com aquestes espècies utilitzen el paisatge, treballo amb una xarxa de 18 càmeres de fototrampeig distribuïdes estratègicament al llarg de la conca. Aquest sistema permet monitorar de manera no invasiva la presència, el comportament i els patrons de moviment de carnívors com el puma (Puma concolor), el linx (Lynx rufus), la guineu (Urocyon cinereoargenteus) o el teixó americà (Taxidea taxus), entre d’altres, espècies majoritàriament nocturnes o críptiques que rarament s’observen directament.
Les dades espaciotemporals obtingudes permeten identificar àrees de pas, zones de reproducció, patrons d’activitat, territoris i també detectar la presència d’espècies invasores. A través de l’anàlisi d’aquestes dades, combinades amb eines de sistemes d’informació geogràfica (SIG), modelitzo els corredors ecològics i avalúo la connectivitat funcional entre fragments d’hàbitat.
Aquesta recerca proporciona informació essencial per orientar estratègies de gestió adaptativa, prioritzar actuacions de conservació i garantir la permeabilitat ecològica del territori en un context de canvi global i creixent pressió antròpica.
Més informació:


