Treball de camp

Mamífers

Amb més de 5.400 espècies reconegudes l’any 2005, els mamífers constitueixen un dels grups d’animals més nombrosos. Per a estudiar-los, s’utilitzen tècniques de seguiment molt diverses. Al llarg de la meva trajectòria m’he especialitzat en l’estudi i seguiment de mamífers carnívors, petits mamífers i ungulats salvatges (artiodàctils).

Els micromamífers (ordres insectívors i rosegadors) són un grup molt divers entre els mamífers, però la mida petita i els hàbits discrets de la majoria d’espècies els fan passar força desapercebuts. Per això, s’han desenvolupat diferents tècniques d’estudi que permeten detectar les espècies, com ara el trampeig o l’anàlisi de la dieta dels depredadors.

Els petits mamífers són una peça clau en la dinàmica dels ecosistemes on viuen. Aquests expressen un gran nombre de relacions amb altres grups d’organismes (presa principal per a molts carnívors, predadors d’invertebrats, grans consumidors i dispersors de llavors, etc.) i tenen un ràpida capacitat de resposta demogràfica als canvis ambientals (les seves poblacions augmenten o disminueixen molt ràpidament). Per tant, se’ls considera indicadors de l’estat dels ecosistemes i de l’evolució de fenòmens generals com el canvi climàtic.

Els carnívors són un grup amb grans problemes de conservació i gestió arreu del món. Degut a la seva posició a la part més alta de la xarxa tròfica, actuen com a espècies paraigua i juguen un paper clau en el rendiment dels ecosistemes. 

L’estudi de les comunitats de mamífers carnívors és una tasca complicada pel seu caràcter elusiu, l’activitat nocturna i les grans zones de campeig que utilitzen. Sovint existeixen en densitats extremadament baixes, viuen en àrees remotes i densament vegetades. Per això, s’utilitzen tècniques d’estudi diverses, des de les basades en observacions directes dels individus en el medi (transsectes nocturns, estacions d’espera, fototrampeig) fins a les basades en els rastres que deixen les diferents espècies (empremtes, excrements, caus, etc.). Ambdues tècniques (directes i indirectes) presenten avantatges i inconvenients, i cal combinar-les moltes vegades per a obtenir un reflex més aproximat de la composició de les comunitats de carnívors.

Els artiodàctils salvatges són importants tant pel risc de zoonosi com pel seu eventual paper en l’epidemiologia de certes patologies en la ramaderia. Segons els coneixements actuals, les espècies salvatges són més aviat víctimes d’infeccions contagiades per ramats domèstics que no pas a l’inrevés. També són un grup molt interessant, ja que moltes espècies són d’interès cinegètic. A Catalunya, degut a la falta de predadors potencials, els estudis que he realitzat han estat sobre l’augment poblacional i la capacitat de càrrega ramadera, la connectivitat entre poblacions i l’epidemiologia.

Ictiofauna

Els sistemes fluvials aquàtics tenen una gran diversitat d’hàbitats. La meva experiència és en rius mediterranis marcats per l’estacionalitat (règim fluvial molt variable). La major part són ecosistemes altament degradats, amb gran influència antròpica, construcció d’infraestructures que han modificat el curs natural del riu, sobrepesca i espècies exòtiques introduïdes i/o traslocades, entre altres.

Els peixos són indicadors biològics, ja que reflecteixen l’estat de qualitat del sistema aquàtic i, per tant, estudiant-ne la composició, abundància i estructura d’edats s’obté molta informació sobre l’estat ecològic en què es troba el medi.

RPA i SIG

Els drons (RPA) són una eina molt eficaç i cada vegada més utilitzada per a l’estudi del medi natural i els projectes de conservació. Ofereixen una millor accessibilitat, disminueixen els riscos i permeten reduir temps i costos. Mitjançant aquests vehicles tripulats remotament (RPA) es poden recol·lectar dades per a censos de fauna, seguiment d’espècies invasores, seguiment de colònies d’ocells nidificants en llocs de complicada detectabilitat o accés, identificació de diferents espècies d’ocells, seguiment d’espècies cinegètiques, localització d’individus radiomarcats, entre molts altres usos. Finalment, amb l’ús dels SIG es representa i avalua la informació obtinguda al camp.

Altres treballs de camp...

També he treballat amb altres grups animals. Fent anellament, hacking i seguiment d’ocells, estudis i mostreigs de les comunitats d’amfibis i rèptils i papallones, entre altres. Us deixo algunes de les fotografies seleccionades a continuació.

Qui sobreviu no és el més fort ni el més intel·ligent,
sinó el que s'adapta millor al canvi.

CHARLES DARWIN

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca