Per què migren els ocells?

Què és la migració?

La migració és el trasllat o desplaçament geogràfic que realitzen individus o grups des d’una regió cap a una altra. La migració es produeix en diversos grups animals, com les aus, els peixos, mamífers, insectes… i es produeix com a resposta davant d’unes necessitats.

Què mou als organismes a migrar?

Principalment, els canvis del clima que fa que es produeixin les estacions de l’any. Quan en una àrea no hi haurà disponibilitat d’aliment suficient per a poder sobreviure, els individus es mouen a zones amb més aliment, encara que aquests grans desplaçaments els hi suposin un elevat gasto energètic. A més, hi ha la necessitat de trobar un lloc on els sigui més senzill i segur dur a terme la reproducció. Molts animals emigren a les regions nòrdiques durant els mesos d’estiu. Ja que els llargs dies de l’estiu en aquelles regions asseguren un bon subministrament d’aliments. I quan la tardor i el fred s’aproximen, emigren cap al sud per a trobar un clima hivernal més suau i major disponibilitat de menjar.

Quan migren?

Triar el moment adequat per a migrar és molt important, ja que els ocells necessiten trobar bones condicions quan arriben als llocs de cria o on passar l’hivern, sobretot aliment i meteorologia. Al llarg de milers i milers d’anys, les aus han aconseguit ajustar el seu rellotge intern per a fer coincidir la seva arribada amb l’aparició de molt menjar. Per a les aus migratòries, ser puntual és importantíssim: les que arriben abans no trobaran aliment i per tant estaran més dèbils, mentre que les que arriben més tard d’allò que sigui adequat per l’espècie no trobaran lloc per a alimentar-se i reproduir-se, ja que els territoris i l’aliment estaran repartits.

Algunes aus han de creuar grans extensions de mar o amplis deserts en què no hi ha aliment. És un viatge molt llarg i dur, per la qual cosa han de preparar-se adquirint reserves energètiques (p.e: els ocells de dimensió reduïda són capaços de quasi duplicar el seu pes acumulant greix, que funciona com el combustible que es consumeix durant el seu viatge) i preparant el seu plomatge (p.e: necessiten tindre en perfecte estat les seves plomes, per la qual cosa abans de començar la migració muden les plomes de vol més velles).

Com s’orienten?

Un dels aspectes més interessants de la migració és com els ocells són capaços de trobar la seva ruta al llarg de distàncies tan grans. De fet, algunes espècies són capaces de viatjar cada any exactament des del mateix lloc de reproducció al mateix lloc d’hivernada, situats a milers de kilòmetres l’un de l’altre. Per a fer aquests viatges tan llargs i al mateix temps tan precisos, han de conèixer d’alguna manera on estan, la direcció en què es mouen i la seva habilitat per a controlar el viatge d’un lloc a un altre, a més de tindre una noció del temps. És a dir, els ocells necessiten posseir quelcom paregut a un mapa, brúixola, calendari i rellotge, tot junt, en un cervell de la grandària d’un pèsol.

Durant la migració, els ocells utilitzen diferents tipus d’orientació com per exemple l’orientació pel magnetisme terrestre, l’orientació per la situació del sol o les estrelles i el reconeixement de referències geogràfiques com per exemple les muntanyes i les costes entre d’altres.

Migren tots els ocells?

No tots els ocells són migratoris. Això depèn de si realitzen moviments migratoris o no. Podem classificar els comportaments migratoris dels ocells segons siguin espècies:

• Sedentàries: No fan moviments migratoris, per la qual cosa les podem observar al llarg de l’any. En la península Ibèrica com no hi ha canvis estacionals forts, hi ha moltes espècies sedentàries.
• Estivals: Aus migratòries que poden observar-se únicament durant l’època de reproducció. Les aus estivals solen arribar des d’Àfrica entre finals de març i principi de maig.
• Hivernants: Aus migratòries que únicament poden veure’s a l’hivern. Es reprodueixen al centre i nord d’Europa cada any i venen a la península Ibèrica a passar l’hivern, a la cerca de millors condicions meteorològiques i major abundància d’aliment.
• De passa: Aus migratòries que no passen l’hivern ni l’estiu a la nostra regió, per la qual cosa únicament les podem observar durant la migració, quan volen sobre els nostres camps en el seu viatge.