La sequera i la pujada del nivell del mar són els impactes del canvi climàtic que més afectaran la conca mediterrània

El canvi climàtic induït per l’ésser humà està causant una pertorbació perillosa i generalitzada a la natura i afecta la vida de milers de milions de persones a tot el món. Les persones i els ecosistemes amb menys capacitat per fer front a la situació ja són els més afectats, segons afirma el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). El món s’enfronta a múltiples riscos climàtics que viurem durant les dues properes dècades i que al Mediterrani han comportat a dia d’avui un escalfament d’1,5 °C.

El Mediterrani s’escalfa més ràpidament que la majoria de zones del món. Si no es redueixen les emissions en les properes dècades i se supera temporalment el nivell d’escalfament establert a l’Acord de París (1,5 °C), hi haurà impactes greus, alguns dels quals seran irreversibles. Les previsions apunten a un augment considerable de les sequeres: per cada grau que augmenti la temperatura veurem reduïdes les pluges un 4 %, de manera que es preveu una disminució d’entre un 5 % i un 20 %, segons la nostra capacitat de reduir emissions. Al Mediterrani l’ús de l’aigua en l’agricultura ha de ser un punt clau per mirar d’adaptar-se a aquesta sequera i a l’augment de temperatures. A la vegada, cal promoure altres mètodes d’agricultura que siguin més eficients i mantinguin millor la humitat del terra, com és l’agricultura regenerativa, que manté un sòl més fèrtil i ric en matèria orgànica.

Entre 3.300 i 3.600 milions de persones viuen en un context molt vulnerable al canvi climàtic, gairebé la meitat de la humanitat. A escala global, les zones més vulnerables son l’Àfrica central, el sud-est asiàtic i l’Amèrica central, mentre que en el cas del continent europeu, la regió més amenaçada és l’àrea de la Mediterrània. L’estudi destaca que el desenvolupament econòmic actual és insostenible, i que és essencial considerar la participació inclusiva de tots els actors socials, i l’equitat i la justícia climàtica, per desenvolupar accions de mitigació i adaptació transformadores, encaminades a un model de desenvolupament sostenible i resilient als impactes del clima.

El resum de l’informe de l’IPCC considera que la vulnerabilitat humana i la dels ecosistemes són interdependents. Per això, posa l’accent en els efectes actuals i futurs del canvi climàtic en la biodiversitat. Per fer-ho, s’han utilitzat més de 40.000 estudis que examinen els sistemes marins i terrestres de tot el planeta. La ciència afirma que l’augment de les onades de calor, les sequeres i les inundacions ja superen els llindars de tolerància de moltes plantes i animals, i provoca extincions locals de poblacions d’algunes espècies sensibles a la temperatura o amb poca mobilitat, com són les espècies endèmiques o més especialistes, o mortalitats massives d’espècies en hàbitats més vulnerables a l’estrès tèrmic, com les praderies submarines o els esculls coral·lins. L’informe considera estudis científics que adverteixen que més del 50 % de les espècies del planeta s’han desplaçat els darrers anys, o cap a latituds més al nord, o cap a zones de més altitud, per fugir de l’augment de temperatures.

Així mateix, ha analitzat els risc d’extinció de més de 100.000 espècies de les quals es disposa de documentació científica. L’informe no inclou resultats o informació d’espècies a escala local, perquè cada espècie té una ecologia única i cada patró és extremadament complex, però sí que es fa ressò de la primera extinció documentada d’una espècie de mamífer. Es tracta del ratolí amb cua de mosaic (Melomys rubicola), originari d’un illot tropical de baixa altitud (Bramble Cay) a prop de Papua Nova Guinea, i que s’ha extingit després que es reduís dràsticament el seu hàbitat per impactes climàtics extrems i per la pujada del nivell del mar.

Les mesures d’adaptació per mantenir la biodiversitat i els serveis dels quals depenem absolutament com a societat passen per la restauració dels ecosistemes, l’aplicació de solucions basades en la natura i l’augment de territori protegit. L’informe aposta per passar del 16 % d’àrees protegides al món, una dada pactada als convenis mundials sobre biodiversitat, al 30 % o al 50 % l’any 2030.