Els peixos migradors d’aigua dolça han reduït un 76% les seves poblacions durant els darrers cinquanta anys

Les poblacions de peixos migradors d’aigua dolça, com la truita, el salmó o la bagra de l’Amazones, s’han reduït un 76% a escala mundial i un 93% a Europa en els darrers cinquanta anys a conseqüència de la fragmentació dels seus hàbitats, la sobrepesca, el canvi climàtic i la contaminació.

Així s’expliquen els resultats del primer informe mundial sobre l’estat d’aquestes espècies publicat per la World Fish Migration Foundation i la Societat Zoològica de Londres. Aquestes espècies de peixos migradors són vitals per satisfer les necessitats de seguretat alimentària i tenen un paper fonamental en el manteniment de rius, llacs i aiguamolls.

Principals amenaces:

L’informe apunta que la degradació i la pèrdua de l’hàbitat és la causa principal del declivi dels peixos migradors d’aigua dolça, seguida de la pesca insostenible i les captures accidentals i dels efectes de la crisi climàtica.

Les zones humides estan desapareixent tres vegades més ràpid que els boscos, Les preses i altres barreres fluvials interrompen els cicles de vida dels peixos migradors, incapaços d’arribar a les zones d’aparellament o d’alimentació. Els canvis de temperatura també desencadenen processos biològics en aquestes espècies en un hàbitat específic, com ara la reproducció, en períodes en què no hi ha més disponibilitat d’aliment.

El valor dels peixos migradors:

Els peixos migradors proporcionen molts serveis ecosistèmics, entre ells, l’aliment i mitjà de vida per a milions de persones, però això poques vegades es té en compte i molts països no vetllen per conservar-los, per la qual cosa és necessari implementar un pla de recuperació d’emergència que reverteixi la pèrdua de biodiversitat en benefici de les persones i la natura. Encara hi ha una oportunitat de canviar la tendència mitjançant la cerca de solucions pràctiques per a la protecció dels peixos migradors. Cal la intervenció de la comunitat internacional per reorientar la planificació fluvial amb mesures de conservació i d’inversió en alternatives a les grans infraestructures hidràuliques. Estem davant d’un declivi sense precedents i la presa de decisions polítiques ha d’actuar abans que aquestes espècies arribin a un punt de no retorn.